|
Les activitats a
l’Espai pels Drets Col·lectius dels Pobles, l’espai
temàtic que el CIEMEN ha dut a terme en el marc del
Fòrum Social Mundial de l’Amazones, ha començat a
funcionar dijous 29 amb un programa de debats i taules
rodones que fins el dissabte 31 girarà entorn al dret a
l’autodeterminació de les nacions sense Estat i la seva
articulació dins del procés del Fòrum Social.
La inauguració de l’Espai pels Drets Col·lectius dels
Pobles, titulada “El dret dels pobles a
l’autodeterminació a l’era de la globalització”
ha anat a càrrec de sis ponents representatius de la
diversitat d’organitzacions que prendran part de les
activitats programades: Aureli Argemí, president del
CIEMEN (Catalunya), Xosé Manuel Beiras, President de la
Fundació Galiza Sempre (Galícia), Eyyup Doru, president
de Kurdish Network (Kurdistan), S.V. Kirubaharan, del
Centre Tàmil pels Drets Humans (Tàmil Eelam), Claudio
Carihuentro, de Wallmapuwen (País Maputxe) i David
Minoves, director de l’Agència Catalana de Cooperació al
Desenvolupament (Catalunya).
Aquest acte, al qual han assistit prop d’un centenar de
persones, ha servit per emmarcar les línies generals del
programa que es desenvoluparà durant tres dies a les
dues carpes que conformen aquest espai temàtic, el més
gran del Fòrum després dels espais finançats per l’Estat
de Pará.
A continuació, el segon torn (”Construcció
d’institucionalitat pròpia a les nacions sense Estat”)
s’han plantejat opcions de governabilitat alternativa
provinents de diversos continents: entre d’altres, Tomás
Huanacu, de CONAMAQ, ha exposat el cas de les autonomies
indígenes a Bolívia; Seyhmus Bayhan, alcalde de la
ciutat de Lice, al Kurdistan del nord, ha explicat
l’exemple de les alcaldies kurdes a Turquia com a
alternativa a la manca d’un govern estatal propi; Ana
Miranda, Vice-presidenta de l’Aliança Lliure Europea,
s’ha centrat en les problemàtiques a què s’enfronten les
nacions sense Estat com Galícia davant d’Estats
centralistes com l’espanyol, i ha parlat de l’escenari
europeu com una de les possibles sortides dels pobles no
representats.
La següent taula rodona, titulada “Els pobles sense
Estat propi com a factor d’emancipació social i canvi”,
ha facilitat la inèdita reunió de representants
sindicalistes i de diversos moviments socials de
Galícia, Còrsega, Països Catalans, País Basc i
Kurdistan.
Finalment, el dia ha acabat amb una sessió de l’anomenat
Fòrum Crisi de Civilització, un dels eixos de treball de
l’Espai i que compta amb una presència extraordinària de
representants de pobles indígenes d’Amèrica Llatina. Amb
el nom de “Terra, territori, identitat i comunitat”,
representants de pobles indígenes de Bolívia, Amazònia,
Guatemala, i Sud-àfrica, han intercanviat els seus punts
de vista amb representants de nacions sense Estat
europees, com el País Basc, a més de reconeguts
especialistes sobre la matèria, com Mercia Andrews,
TCOE, (Sud-àfrica), Paolo Beni, ARCI (Itàlia) i Roberto
Libegotti, CIMI (Brasil).
Perfil propi dels pobles sense Estat
Abans de començar les activitats a les carpes aquest
dijous, els participants en el projecte han estat
presents a esdeveniments previs celebrats en el marc del
Fòrum Social Mundial. Destaca per sobre de tot la
participació a la marxa inaugural, aquest dimarts, amb
la formació d’un bloc propi a favor del dret a
l’autodeterminació, i l’actuació davant de centenars de
persones d’Eyyup Doru, músic kurd i participant a
l’Espai pels Drets Col·lectius com a president de
Kurdish Network.
* Fuente:
http://autodeterminaciofsm2009.wordpress.com
Volver Portada
|
